Només un 11,5% de les actuacions són de grups exclusivament de dones, dada que fa pensar quan veiem que per altra banda les actuacions de grups exclusivament d’homes estan en el 71%.
Segons dades de l’Anuari de la Música del 2017, publicat per la revista Enderrock, als grans festivals de Catalunya només un 11,5% de les actuacions són de grups exclusivament de dones, dada que fa pensar quan veiem que per altra banda les actuacions de grups exclusivament d’homes estan en el 71%. Per tant, podem afirmar, que el món dels festivals i de la música no s’escapa de l’estructura social patriarcal en la qual vivim.
Sorprèn que festivals com l’Acampada Jove, organitzada per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (qui teòricament es consideren feministes), en la seva edició del 2016, no va tindre cap actuació de grups femenins i tampoc va ser gaire més alt el percentatge d’actuacions de grups mixtes, essent un 12% del total de les actuacions. Però aquest no és un fet aïllat, ja que en les edicions al 2016 del Sónar, Primavera Sound i/o el Festival del Mil·leni les dades reflectides no són gaire diferents.
Entenem doncs que existeix un problema de base i és per això que no hem pogut assolir la plena equitat en el món musical. Des de la JSC del Vallès Oriental volem posar de manifest que quan es deixa d’invertir en l’educació musical es fomenten situacions com la que comentàvem anteriorment. Convertim el món de la música en un món elitista i no donem oportunitats a tothom a aprendre del llenguatge musical, a experimentar amb els diferents instruments i a interactuar amb el món de la música. Quan deixem d’invertir en educació musical estem tancant la porta a futurs músics. Només fomentant la música aconseguirem que el dia de demà no hi hagi discriminació de gènere a l’hora de poder sortir a dalt d’un escenari en un concert d’algun festival.
Alhora que reclamem una major inversió en educació musical, des de l’àmbit municipal, com a mesura d’igualtat d’oportunitats per a tothom i com a foment de la interacció amb el món de la música dels nostres infants, també reclamem als productors, directors, propietaris, etc. de sales de concerts, de festivals, de discogràfiques (si, en masculí, ja que la majoria són homes i són qui són menys conscients d’aquesta discriminació a diferència de les dones del sector musical)… que fomentin els grups musicals integrats per dones. És feina de tots i totes nosaltres el fet de trencar les barreres establertes pel patriarcat, només lluitant per la plena equitat de l’home i la dona aconseguirem tindre una societat igualitària. És de justícia social que els nens i nenes del nostre país puguin tindre ídols musicals tant homes com dones, que puguin assistir a concerts tant de grups musicals d’homes, com de dones, com mixtes. És la nostra feina fer costat a col·lectius com el de “Mujeres y Música” que citant textualment el seu manifest “Lluiten perquè el gènere no limiti les oportunitats, ni els rols a interpretar i no condicioni la resposta del públic”.
Lluitem per visibilitzar les dones en el món de la música, lluitem per la plena equitat en els cartells dels festivals musicals d’arreu del país, lluitem per conscienciar a la societat que només guanyant aquestes lluites aconseguirem la plena igualtat de la dona vers l’home.
Tocar a festivals NO només és cosa d’homes.
